Año 2010

Aprovecho para renovar el blog ya que el año 2010 se acaba. Este año ha sido flipante!!! No me puedo quejar, el año mas intenso a lo que baloncesto se refiere. No he tenido prácticamente vacaciones, siempre básquet y mas básquet, pero creo que ha sido aprovechable al máximo y sé que me ha servido para mejorar muchísimo. Final de la temporada pasada en LLinars con el senior femenino y el cadete. La temporada acabó siendo complicada, dura, y satisfecho a medias con lo logrado. Pero tenía que acabar un ciclo, coger otro tren y salir de la estación de LLinars del Vallés con un cierto sabor amargo en su final. Señores, hay que saber donde estamos, ser realistas y pisar con los pies en el suelo. Aún así, dejo algunos amigos de los que me siento orgulloso. Y a las chicas, mucha suerte en todo lo que os propongais hacer.

Verano increible, vaya curso el Ces en San Sebastián, intenso a más no poder, duro, pero todo tiene su recompensa, mas conocimientos, buenos compañeros y amigos por todo el territorio nacional y un título, entrenador superior.

Y empezamos otra época, otro ciclo, mas cerca de casa, gente nueva a la que conocer, un proyecto con un equipo interesante y unas ganas de seguir aprendiendo enormes. Estación Montcada, buen inicio de temporada, nada es fácil, toca currar, pero para eso estamos. Gente del mundo del básquet con la que seguir aprendiendo, un sub21 masculino al que cuesta hacerles trabajar, pero con un potencial enorme, y unos jugadores de copa Catalunya enormes, increibles, con un espíritu de superarse tremendo y con unos entrenadores con un gran futuro por delante del que me siento orgulloso de poder colaborar con ellos.

El 2010 ha sido bueno, pero el 2011 ha de ser mejor, no nos podemos relajar, seguimos subiendo montaña, sin prisa pero sin pausa, es el camino para llegar lo más arriba posible y sobretodo, para poder disfrutar con el baloncesto. Feliz año a todos!!!!!

APTO!!!

Por fin la palabra que muchos estábamos deseando recibir de una manera oficial!!! Desde el mes de abril, 3 meses, estudiando y presentando trabajos en la parte no presencial para acabar con unos 15 dias muy intensos en San Sebastián. Clases, exámenes, trabajos y sobretodo BALONCESTO!!!!

Sabiamos por referencias, porque así nos las iban poniendo, como llevábamos cada asignatura, volvimos con la cabeza a punto de estallar, en la mente solo teniamos una pista, balones, canastas y jugadores!!!! Solo nos faltaba por saber lo que queriamos leer, escuchar, y por fin ha llegado. Tenemos el APTO!!! Todavía falta una última parte, proyecto, prácticas, memoria. Pero de momento sabemos que estamos considerados Entrenadores Superiores (aunque sea en prácticas) y que se nos puede considerar entrenadores nacionales. Ahora que solo estamos a unos pequeños peldaños de subir esta gran escalera, no nos podemos parar, debemos y tenemos que mirar atrás para saber todo el recorrido que hemos tenido que hacer, todo lo que nos ha costado y volver a poner la vista adelante porque un pequeño esfuerzo más nos llevará a nuestros objetivos planteados cuando empezamos a principios de abril desde nuestro campamento base.

No me puedo considerar un buen entrenador ni aun con este título, el trabajo, la actitud, el hambre por seguir mejorando, aprendiendo, y un factor importante, la suerte, hará que la gente que te vea, ellos, sean los que te consideren un buen entrenador. Pero yo no busco el reconocimiento público, ayudará, estimulará todavía mas, pero lo que queremos es entrenar y disfrutar con este deporte allá donde estemos. Pero un primer paso está dado, ya tenemos este APTO!!!!!!!

Una nova temporada!!!

La temporada torna a començar!!!! Per mi sembla que no hagués acabat l'anterior, no hem parat de bàsquet en tot l'estiu i sense temps per desconectar teniem que tornar a començar. Ja fa un mes que vam començar la pre-temporada, ens havíem de preparar per jugar unes fases, equip completament nou amb moltes coses per fer. Durant les primeres setmanes entrenos diaris amb l'objectiu d'arribar amb el mínim de rodatge de pista per tal de poder tirar endavant els dos partits importants que teníem per davant. Els nervis de l'estrena, el ser el primer partit, i el poc coneixement encara dels companys, tant dels sistemes van fer que no fos un partit vistós, pero vam ser efectius i el vam tirar endavant amb un ventatge de 22 punts. Al dia següent teniem el que pensàvem seria el partit complicat, amb la feina gairebé feta, però el rival complicat. No podíem permetre jugar com el dia anterior perque aquest equip no ens regalaria res. Vam sortir amb les piles molt més cargades, vam veure un equip molt millor situat a la pista, jugant bastant seriós i l'objectiu es va complir, una victoria de 23 punts. Toca seguir treballant, aquest cap de setmana comencem la lliga i hem de seguir millorant, no valen confiances, només treball, treball i treball.
M'agradaria donar la benvinguda en aquesta nova temporada als jugadors que s'embarquen amb mi en aquest projecte, Victor, Álex, Xavi, Marc, Angel, David, Salva, Luis, Oriol, Arnau, Ricard i Miquel. També als meus ajudants, Luis, Bego. Senyors, el que facin els altres tant se val, la feina ben feta ni te fronteres ni te rivals. Som'hi!!!!!!

Increible Ces 2010

Ja hem tornat, s'ha deixat San Sebastià enrera i tornem a estar a casa, a Badalona. Pensava que no ho diria, pero quines ganes tenia de tornar. Un cop aquí, comences a rumiar i sembla que no hagués passat, com si no hagués marxat, pero i tant que he estat allà. Ara penso que tampoc ha semblat tant difícil, però se que no es veritat, un ha d'estar allà i passar per tot alló. Torno amb una experiència única, irrepetible e increible!!! Els primers dies van ser molt durs, costava asimilar el canvi i on estava, sort d'internet i el telèfon podia seguir en contacte amb la familia i ells no em deixaven d'animar. Gràcies com sempre per fer-me tirar endavant, per no deixar que baixés els braços i tingués els ànims i la força per aconseguir-ho.

En un dels dies més complicats vaig rebre dos misatges de dues persones, dos noies que m'han demostrat ser unes noies asombroses i que em van revitalitzar d'una manera increible. Gemma, Marina, moltes gràcies!!! Gràcies a les persones que estan quan els he necesitat, confiant en mi, inclús més que no pas jo. I també, vull fer una menció a una entrenadora que tot i que personalment gairebé no ens coneixem també ha estat animant i aconsellant durant la meva estància a Donosti, Carola, gràcies!!!!

Per acabar, coneixements de bàsquet per tot arreu, de tot tipus, però el més important?? la gent que he conegut allà, jugones del bàsquet d'arreu de l'estat espanyol amb el que hem viscut dues setmanes inolvidables. El Ces2010, increible!!!!!!

Curs de nacional

Estem a San Sebastià, el clima és l'idoni per estar aquí, no fa la calor que podíem tenir per Catalunya, gairebé no veiem el sol i molts dies està plovent, pero ja ens va bé, si a sobre d'aguantar tot el que tenim encara haguessim d'aguantar la calor no se com ho resistiriem.
Aixó és dur, molt dur, és bàsquet, bàsquet i... més bàsquet!!! Aquí només pot haver-hi gent que de veritat els hi agradi perquè sino, estan morts. Tenim la sort de tenir uns tutors que ens ajuden, ens animen i fa que tots aquests dies intentin passar de la millor manera posible. En tinc dos que ni coneixia, Mario Madejón i Carmelo Echevarría, un d'extremadura, l'altra del Pais Basc, però molt content d'estar amb ells. Companys de tota Espanya, gent boja pel bàsquet, sortim de clases i de què parlem? doncs de bàsquet. Ens trobem de tot, i molts frikis, pero que també formen part de l'esport del bàsquet. Tot s'inclou aquí dintre.

Professors increibles, entrenadors acb o de LF, amb molt de bàsquet a les seves esquenes i que ens aporten un munt d'informació perquè puguem millorar els nostres coneixements. Potser molta matèria, molt comprimida en només 2 setmanes, però segur que tots treiem coses de molt aprofitable pels nostres equips. Noms com Alfred Julbe, Joan Albert Cuadrat, Txus Vidorreta, Porfirio Fisac, Gustavo Aranzana, Paco Olmos, Pablo Laso, Mario Pesquera, els que em deixo i els que falten encara per pasar, que encara tenim una setmana per davant!!!!

La montanya és alta, molt alta, el cim molt apetitós per tots, però com ens diuen, no hi ha res millor que disfrutar del camí!!!!

UN RAYO DE LUZ!!!

A la semana siguiente de haber jugado el tercer partido de la segunda vuelta, estaba entrenando en el pabellón cuando me avisaron que una chica quería hablar conmigo. Salí a atenderla y me comentó que vivía en LLinars, que había estado viendo el partido que habíamos disputado ese fin de semana en el pabellón, que hacía mas de 10 años que no jugaba a bàsquet pero que le gustaría venir almenos a entrenar. Decisión complicada, a esas alturas de la temporada fichar a alguien aunque teniamos fichas disponibles no me lo planteaba, y menos con alguien que hacía tanto tiempo que no jugaba. Pero las puertas se le abrieron para que almenos pudiera entrenar. Aunque desde un primer momento la ilusión de esa chica por venir me sorprendió. Dicho y hecho, quedamos para el próximo entreno del equipo.

Ese dia llegó, y mi curiosidad era inmensa por saber con qué me iba a encontrar, de momento, sabía de básquet, su estado físico no importaba, eso si, menudo trompazo se nos metió con la cabeza contra el suelo, pensé que después de eso se nos moría. Pero la chica resistió.

Después de 2 semanas volvíamos a jugar en nuestro pabellón y aunque sin ficha, se puso en el banquillo como una mas, y ahí fué la sorpresa mayor!!! No jugaba, no estaba ni con ropa de partido, pero el trabajo de animar, ayudar al equipo fue increible!!!!! Seguía con una ilusión tremenda!!!!! Al acabar el partido no pudo más, explotó y me dijo: da igual si no juego minutos pero quiero tener ficha y poder vivir el ambiente de competición con el resto del equipo.

Se habló con el club, de acuerdo, porque no?? podía aportar cosas al equipo.

Esa bocanada de aire que entró a la dinámica del equipo, creo que todavía me sigue sorprendiendo, puede que haya un antes y después en ese equipo desde el fichaje de esa jugadora. Eso si, lo digo, la media del equipo era muy joven, y ella la rompía, pero esa veteranía tuvo un cambio positivo a todas las del equipo. Un cambio que, sin quererlo, y aun no haciéndome partícipe de ello, me enorgullece pensar que ha beneficiado al resto de chicas, y que almenos en eso hice lo correcto.

UN RAYO DE LUZ ha entrado en la vida de estas jugadoras, y en su propia vida, ellas han ganado infinito, "a su tita Bego", y yo una amiga!!!

LO QUE EL BASQUET HA UNIDO, QUE NO LO SEPARE EL HOMBRE!!!!!!!

Canvi d'estació!!

El tren de la vida em tenia preparada una sorpresa fa 3 anys quan es va aturar en una estació que posava: LLinars del Vallés. Vaig baixar, sortir de l'estació i donar-me una volta que ha durat 3 anys. Des de aquí m'agradaria donar les gràcies per aquestes 3 temporades al club, el C.B.LLinars, gràcies a la gent que ho forma per permetrem estar-hi aquest temps. Gràcies Marc per poder compartir una temporada amb tú i el senior masculí a primera, gràcies Maria per aguantar i escoltar els meus problemes.

Donar també les gràcies a una parella que m'han obert les portes de casa seva i fer-me sentir com si estigués a la meva pròpia, Anna-Albert, moltes gràcies.

També gràcies a les noies, pels bons i mals moments, pels bons perquè m'ho han fet passar de conya, i els mals moments perquè m'ha servit per fer-me més fort i millor.

Molta sort pel futur a tots i totes, però el tren es possava en marxa i havíem de tornar a pujar. Ara toca baixar-se en una altra estació amb la maleta igual que quan vam arribar a LLinars el primer dia, plena d'il.lusions i ganes de fer coses.

Moltes gràcies Llinars.

curs nacional!!!!!

Quan fa ja bastants anys feia d'entrenador de futbol i ho compaginava jugant a bàsquet no volia ni pensar en el fet de poder-me passar a entrenar també a bàsquetbol. Per mi estar al futbol em semblava el màxim i no em veia capaç d'entrenar a bàsquet (masses jugades, un camp molt petit, només 5 jugadors per equip, no sabia com colocaria a la gent...), creia que el futbol era el correcte. Què equivocat estava!!!! Com suposo, tot en aquesta vida qui no es decideix a canviar i arriscar no obté èxit i crec que vaig fer el correcte. Un cop al bàsquet, ostres, escoltava a companys meus de l'equip que parlaven que havien fet el curs de primer nivell i ho parlaven com una cosa molt difícil, però aixó si, els podia arribar a respectar perquè ells tenien títol d'entrenador i jo no, però ara, crec que a tota aquesta gent que la tenia com superior a mi, els he de tenir per abaix, ara sóc jo qui ha estudiat, qui ha fet els cursos. Any rere any anava fent-ho, ara el d'iniciació, ara el de primer nivell i les seves pràctiques i ja per mi seria massa poder fer el segon nivell, i bingo, ja el tinc!!!! Però el que ja no pensava ni per cap de les maneres era en fer el nacional, el curs màxim a nivell espanyol, i ostres, aquest any que ja podia, a por ello!!! Inscripció i a esperar que t'agafin, i estem agafats. Ara toca començar a preparar tot el temari, a fer la part no presencial per després dues setmanetes a Sant Sebastià a disfrutar i absorvir tots els coneixements que el meu cos admeti. Tot i que encara falten més de 3 mesos ens tenim que posar les piles i començar a estudiar, aixó ja són coses series i no podem deixar escapar l'oportunitat. Com diu un llibre que acabo de llegir, un entrenador sempre ha d'estar en continua formació, mai es sap prou, sempre has de voler saber més, més, i més!!! Només puc dir una cosa: som'hi!!!!!!!!!

Al servei de l'equip!!!

Ha passat ja gairebé un més del que portem l'any i no havia renovat des de cap d'any, crec que ja tocava, tot i que no sabia sobre quin tema podia comentar.

Aquestes últimes setmanes estic descobrint que portar un equip i tenir a tota la gent contenta és imposible, sempre hi haurà algú que no ho estarà i preocupar-me d'aquest fet no em porta a res bo. La majoria d'entrenadors no té un equip con el senior del F.C.Barcelona amb una plantilla de 13 jugadors de les quals pots fer 2 cincs inicials en condicions d'optar a gairebé tot, i segurament la gent que juga menys minuts a un partit s'empiparà per aquest fet, però si no és en un partit serà en un altre on podrà demostrar la seva capacitat. En molts dels equips aixó no passa, equips on les rotacions són més escases. Ara ve un problema, decidir, juguen tots, o anem a guanyar un partit?? Potser si fem jugar a tots els resultats no seran tot el bo que desitjaves i t'exigiran que guanyis partits. Si la teva filosofía és anar a guanyar un partit tot i que tinguis que deixar sense jugar alguns jugadors, pot ser si que guanyis, però com s'ho agafarà la gent que no ha jugat???

En el fons crec que tant com a jugador com a entrenador el que hem de mirar és el millor per l'equip i no el fet personal de cadascú, el ser egoista i no realista és el que pot perdre a molts jugadors. Quan era jugador tenia que entendre que potser en partits complicats era millor per l'equip que la meva presència fos testimonial o que no jugués, potser les meves característiques no eren les idónees segons el criteri del meu entrenador, amb aixó només em quedava protestar, refunfunyar, posar males cares (ser un egoista i només pensar en mi) o acceptar-ho e intentar animar als meus companys per tirar el partit endavant, i aixó sí, qualsevol minut que em deixessin jugar sortir al 120% o el que fes falta per tal d'aportar i ajudar als meus companys, i la setmana següent tornar a tope als entrenos perquè el meu equip en altres partits em necesitaria i jo també hauria de ser important.

Com a entrenador, només m'agradaria poder portar equips que aixó ho entenguessin, que treballessin per quan l'equip els necesités i que intentin entendre que un jugador s'ha de disposar al servei de l'equip