Ha passat ja gairebé un més del que portem l'any i no havia renovat des de cap d'any, crec que ja tocava, tot i que no sabia sobre quin tema podia comentar.
Aquestes últimes setmanes estic descobrint que portar un equip i tenir a tota la gent contenta és imposible, sempre hi haurà algú que no ho estarà i preocupar-me d'aquest fet no em porta a res bo. La majoria d'entrenadors no té un equip con el senior del F.C.Barcelona amb una plantilla de 13 jugadors de les quals pots fer 2 cincs inicials en condicions d'optar a gairebé tot, i segurament la gent que juga menys minuts a un partit s'empiparà per aquest fet, però si no és en un partit serà en un altre on podrà demostrar la seva capacitat. En molts dels equips aixó no passa, equips on les rotacions són més escases. Ara ve un problema, decidir, juguen tots, o anem a guanyar un partit?? Potser si fem jugar a tots els resultats no seran tot el bo que desitjaves i t'exigiran que guanyis partits. Si la teva filosofía és anar a guanyar un partit tot i que tinguis que deixar sense jugar alguns jugadors, pot ser si que guanyis, però com s'ho agafarà la gent que no ha jugat???
En el fons crec que tant com a jugador com a entrenador el que hem de mirar és el millor per l'equip i no el fet personal de cadascú, el ser egoista i no realista és el que pot perdre a molts jugadors. Quan era jugador tenia que entendre que potser en partits complicats era millor per l'equip que la meva presència fos testimonial o que no jugués, potser les meves característiques no eren les idónees segons el criteri del meu entrenador, amb aixó només em quedava protestar, refunfunyar, posar males cares (ser un egoista i només pensar en mi) o acceptar-ho e intentar animar als meus companys per tirar el partit endavant, i aixó sí, qualsevol minut que em deixessin jugar sortir al 120% o el que fes falta per tal d'aportar i ajudar als meus companys, i la setmana següent tornar a tope als entrenos perquè el meu equip en altres partits em necesitaria i jo també hauria de ser important.
Com a entrenador, només m'agradaria poder portar equips que aixó ho entenguessin, que treballessin per quan l'equip els necesités i que intentin entendre que un jugador s'ha de disposar al servei de l'equip
Aquestes últimes setmanes estic descobrint que portar un equip i tenir a tota la gent contenta és imposible, sempre hi haurà algú que no ho estarà i preocupar-me d'aquest fet no em porta a res bo. La majoria d'entrenadors no té un equip con el senior del F.C.Barcelona amb una plantilla de 13 jugadors de les quals pots fer 2 cincs inicials en condicions d'optar a gairebé tot, i segurament la gent que juga menys minuts a un partit s'empiparà per aquest fet, però si no és en un partit serà en un altre on podrà demostrar la seva capacitat. En molts dels equips aixó no passa, equips on les rotacions són més escases. Ara ve un problema, decidir, juguen tots, o anem a guanyar un partit?? Potser si fem jugar a tots els resultats no seran tot el bo que desitjaves i t'exigiran que guanyis partits. Si la teva filosofía és anar a guanyar un partit tot i que tinguis que deixar sense jugar alguns jugadors, pot ser si que guanyis, però com s'ho agafarà la gent que no ha jugat???
En el fons crec que tant com a jugador com a entrenador el que hem de mirar és el millor per l'equip i no el fet personal de cadascú, el ser egoista i no realista és el que pot perdre a molts jugadors. Quan era jugador tenia que entendre que potser en partits complicats era millor per l'equip que la meva presència fos testimonial o que no jugués, potser les meves característiques no eren les idónees segons el criteri del meu entrenador, amb aixó només em quedava protestar, refunfunyar, posar males cares (ser un egoista i només pensar en mi) o acceptar-ho e intentar animar als meus companys per tirar el partit endavant, i aixó sí, qualsevol minut que em deixessin jugar sortir al 120% o el que fes falta per tal d'aportar i ajudar als meus companys, i la setmana següent tornar a tope als entrenos perquè el meu equip en altres partits em necesitaria i jo també hauria de ser important.
Com a entrenador, només m'agradaria poder portar equips que aixó ho entenguessin, que treballessin per quan l'equip els necesités i que intentin entendre que un jugador s'ha de disposar al servei de l'equip
Es molt maco dir-ho aqui, pero tens nasos de dir-ho al equip que portes???
ResponderEliminarCrec que es una filosofia que, per començar s'hauria de mirar en la categoria que està l'equip (que segons tinc entés no està molt alt) i segon, per el que sembla, aquesta filosofia no l'has aplicada sempre (sinó ja estarien acostumades), això dificulta bastant les coses i per tant, segons el meu parer, si començes amb una filosofia has d'aplicar-la sempre.
Saluts.
Gràcies per contestar, parles de tenir nasos per dir les coses i ets el/la primer/a que escrius desde l'anonimat i no dones la cara.
ResponderEliminarTot i aixó et respondré.Molts dels meus escrits tracten sobre temes genèrics (comuns) del mon del bàsquet, no només coses que em poden passar a mi en els meus equips sino que els hi pot passar a qualsevol altre entrenador, sobretot si porta equips de nivell competitiu. No he escrit en cap moment que estigui utilitzant aquesta "filosofia" en el meu equip ja que fins a dia d'avui no s'ha donat el cas que cap jugadora s'hagi quedat sense jugar ni un sol minut, inclús totes les cadets que han pujat en partits concrets ajudar a les seniors han tingut els seus minuts de joc, o sigui que no entenc quin es el fons d'aquest comentari.
Salut!!
Hola, Pere
ResponderEliminarSoc la Maria, la secre del CB Llinars, (jo sí que em presento). Crec que el que plantejes es interessant, peró no només de cara als jugadors/es sinó també per els pares, que a vegades son els que presionen més. Jo tinc dos fills jugant a diferents categoríes, i a vegades s'han trobat que no han jugat tant com ells voldríen, i som nosaltres, els pares, els que hem de fer entendre que han d'acatar les decisions del seu/va entrenador/a, que el bàsquet es joc, regles, disciplina, gaudir, guanyar i perdre, ben mirat, aixó es la vida, no? i aquesta lliçó l'hauràn d'aplicar en tots els aspectes de la seva vida, tot es aprenentatge, tant per uns com per altres.
el nostre és un senior femeni que esta en una categoria que gairebé ningú coneix. nosaltres les jugadores si venim als entrenos i anem als partits, tant els de casa com els de fora, es per disfrutar jugant i no per veure, desde la banqueta, com el teu esquip guanya o perd un partit. si hem de guanyar ho hem de fer entre totes i si perdem també ho hem de fer entre totes.
ResponderEliminargemma
Jo crec que t'equivoques ja que estas entrenant un equip d'aficionades perquè juguen per divertir-se i no ho pots comparar-ho amb un equip com el Barça perquè juguin o no juguin a final de mes cobraran amb la obligació d'anar-hi dia a dia. Una jugadora que va a entrenar cada setmana hauria de jugar uns certs minuts, doncs, en un partit hi ha minuts per a tothom. Tampoc em sembla correcte que vingui una jugadora nova i jugui de titular i jugui gairebé més minuts que totes perquè estas desvalorant les juguadores que estaven tirant l'equip endavant fins ara.
ResponderEliminarA elles els hi agrada anar a guanyar però jugant i participant totes, no només unes quantes.
Conclusió: Si vols ser un bon entrenador has de ser coherent amb la teva forma d'actuar vers les jugadores perquè la gent que fas jugar poc acabarà per plegar ja que són aficionades i el que volen és anar a passar-s'ho bé i jugar els partits i, si tampoc poden fer això, no té cap sentit anar a entrenar.
Àlex