Compromís!!!

Avui crec que toca parlar d'aquesta paraula: compromís!!!! Considero que per fer la majoria de coses en aquesta vida s'ha de tenir un compromís, i en l'àmbit de l'esport d'equips és una de les coses més important. Un jugador quan decideix jugar a bàsquet i vol venir a entrenar i jugar amb un equip, en principi ho fa per la seva pròpia voluntat, perquè li agrada l'esport i ho vol practicar, però ha de pensar que quan comença la temporada, se li dona una fitxa per signar, aquesta signatura tot i que per la gent no ho sembli, és un compromís, no tant sol per ell, sino un compromís vers l'entrenador, el club, i vers els seus companys. Aixó comporta el fet de venir a entrenar i si l'entrenador ho considera oportú als partits.

Podem entendre que la gent treballa, estudia, i que ha de fer un esforç per compaginar-ho, però si una persona agafa aquest compromís és perquè creu que ho pot fer i ha d'intentar complir. Es poden donar casos de limitacions a l'asistència per aquests motius, però en el fons inclús es poden entendre. El que ja no és pot entendre són motius injustificats, o motius podiem dir festius. Alguns dinars, sopars, excursions d'àmbit lúdic, sortides de nit, crec que a tothom ens pot agradar, però també hem de saber si ho podem fer o no. Una persona compromesa amb allò que ha firmat a principi de temporada hauria de saber que potser durant la temporada aquestes coses les haurà de limitar o buscar dates on no hi hagin partits per fer-les. El fer-les crec que el consideraria una falta de respecte vers la gent de l'equip i de l'entrenador, ja que com he dit a tothom li agradaria sortir.

També m'agradaria incluir en aixó del compromís el fet de que un jugador estigui lesionat, compromís és que tot i que pogués està lesionat assistir als entrenos i als partits. Depenent de la lesió, potser pot entrenar, no fer algunes coses, però si unes altres, pero molta gent és de la que diu: estic lesionat, no vaig a entrenar!! Crec que aixó et demostra el grau de compromís que té en un equip. La gent que en el fons li agrada es presenta, intenta veure als entrenos perquè segur que pot aprendre alguna cosa, o depen de la lesió, inclús entrenar. Als partits igual, potser és una lesió més greu i no podrà jugar, peró si venir als partits i animar a l'equip. Diria que aixó cada vegada s'està perdent i només et demostra la gent que realment l'importa l'equip, el bàsquet, i la gent que podíem dir que venen per "obligació"

una titulació= bon entrenador???

Diria que en tot l'àmbit esportiu, i sobretot en esports que arriba a moltísima gent, cas del futbol, el bàsquet, etc. la gent que veu aquest esport creu que ho sap tot sobre el mateix i pot opinar, pot comentar, pot donar la seva versió de com fer les coses, de que seria lo millor segons ell. Però en el fons, saben realment????

Em centraré en el bàsquet, com no, per dir que és molt fàcil opinar sobre un partit desde la grada d'un pabelló, veient un partit per la tele a casa, però sabeu el que és estar assegut en una banqueta i haver de dirigir, de portar un grup???

Desde la meva humil opinió, us aseguro que no és fàcil, bastant complicat diria jo. Crec que en el fons com tot, si un vol aconseguir alguna cosa en la vida ha d'estudiar, s'ha de preparar, empapar-se del tema i posar-li molta voluntat per mirar de fer les coses bé. És molt bonic treure't un títol, que et donin un diploma i tenir-lo penjat a l'habitació del teu despatx, o de la teva habitació, pero arriba un dia, te'l mires i dius: -aquest paper diu que sóc entrenador, pero ostres, la gent no sap si ets bon entrenador o no!!! A partir del moment que aconsegueixes aquell tros de paper ara et toca a tú demostrar-ho, i personalment us puc assegurar que inclús persones amb més titulació que jo no m'ho han demostrat.

Considero que estic aprenent i he de seguir fent-ho, que de moment no puc dir que sóc un bon entrenador perquè aixó un s'ho ha de guanyar, ha de fer mèrits i demostrar-ho i que estem en el camí d'almenys intentar fer-ho, però sempre intentant ser humil i no considerar-se millor que ningú altre, cadascú té un camí que seguir sense mirar als costats.

Concluiria responent a la pregunta del titol d'aquesta entrada, no crec que una persona amb titulació d'entrenador pugui ser un bon entrenador, molts factors depenen simplement per poder-se anomenar "entrenador", pel que qualsevol persona que vulgui ser entrenador hauria d'empapar-se de molt bàsquet, de preguntar molt, de tenir els ulls ben obert en tot, i de no tancar-se en banda pensant que ja ho saps tot, perquè mai saps prou!!!!!!

Conclusions d'avui

Tenia bastant clar que existeixen moltes diferències entre el bàsquet masculí i el femení, i partit a partit no faig més que corroborar que aixó es veritat. Avui amb el partit amistós disputat amb el meu equip ho he tornat a veure. Em quedo amb una frase que he escoltat que era: la gent no se n'adona que és més complicat pitar un partit de noies que un partit de nois.

Si per un àrbit ja li pot ser, si passa com ens passat avui que en un partit amistós on volíem tenir un àrbit que al final no s'ha presentat i ha de pitar qualsevol persona , doncs que la cosa pot degenerar. Un equip pot defensar fort, ser agressiu, però si aquestes coses no es paren a temps, aixó pot anar a més i acabar sent una batalla campal. Considero que s'ha de jugar a bàsquet, que es pot jugar fort, agressiu, que poden haver-hi cops degut a xocs, a no arribar a temps a diferents punts però no amb esgarrapades que t'ocupen tota la part abdominal o provocacions verbals, per exemple.

Crec que de cada partit s'ha d'apendre alguna cosa, que contra cada equip que jugues t'obliga a aprendre a utilitzar uns fonaments (hi hauran equips que et faran press individual a tota pista, que estaran 40 minuts en zona, que buscaran fer traps...), i el meu equip tot i que juguin com a seniors, encara estan en formació, i són coses per aprendre. Em sento content amb la matèria que tinc, que estan per pulir, és cert, però no em fa por, em motiva a seguir entrenant, així com espero que elles estiguin pel tema de venir als entrenos amb ganes de millorar.

Per acabar no tinc cap dubte, que a pesar de les diferències entre el bàsquet masculí i femení, sóc un total defensor del bàsquet femení, diferent als nois, però molt enriquidor e increible!!!

Un inici

Hola a tothom, obro aquest blog amb la idea de poder anar posant els meus pensaments, vivències, comentaris sobre l'esport que actualment em té agafat i del que no vull sortir.

Vaig començar en aquest mon de casualitat, venia de practicar un altre esport, de pasar una situació personal complicada i al club C.b. Pere de Tera em van donar la oportunitat de deixar-me entrenar primer amb el senior, després fitxar i poder començar a disfrutar del mon del bàsquet. Unes temporades després vaig decidir també pasar-me a fer d'entrenador ja que ho feia però en un equip de futbol. En aquest sentit, he de donar-li les gràcies al Ignacio Gómez, president i "alma mater" del club per donar-me la oportunitat de poder començar a fer d'entrenador al club. A partir d'aquell moment, només he intentat aprendre, millorar, gaudir i sobretot (a pesar de tot) pasar-m'ho be.

Actualment estic lluny de casa, ho reconec, però quan un està agust en un lloc i creu que encara té coses per fer, doncs no importa les distàncies. Aprofito també per donar-li les gràcies a la gent de Llinars per confiar en mi, aguantar-me, i donar-me la oportunitat de seguir aprenent, i de poder entrenar.

Be, crec que es un bon inici pel blog, espero seguir escrivint i anar explicant moltes més coses.