Parlar per parlar!!!

Hi ha una cosa que m'emprenya molt i és que la gent parli per parlar. Dic parlar peró puc posar parlar, comentar, criticar, i tot aixó sense coneixement. Cert és que estem en democràcia i cadascú pot dir el que li sembli, pero a veure, si aquests comentaris van dirigits a mi potser els escolti i li doni importància si venen de gent de la que considero que saben del tema i que em poden servir per millorar, però si aquests comentaris són de gent sense coneixements i que l'únic que sembla és que vulguin fer mal perquè no tenen altra cosa que fer, senyors, si us plau, no perdin el temps!!!

Sempre ho dic, i crec que ho diré, el bàsquet femení comparat amb el bàsquet masculí és molt diferent, tothom coneix el masculí, tothom veu partits de bàsquet (ACB, NBA) pels seus televisors cada setmana, però de bàsquet femení gairebé res. És un mon desconegut per moltíssima gent!!! Com aixó és així alhora de veure un equip femení el volen comparar amb un masculí, i no es poden comparar, bàsquet masculí és un mon, bàsquet femení un altre.

La setmana passada encara vaig al.lucinar més amb aquestes coses, aquesta vegada em van fer un comentari comparant el meu senior femení (un equip nou creat aquest any, amb jugadores joves i en formació) amb un equip de LF2 dient-me: boten massa, juguen lent, he vist a tal equip (no diré el nom que em van dir) i tot ho fan molt més ràpid!!! Per favor, conèixer i saber on ets en cada moment crec que és una de les coses més important i no voler comparar amb equips de molt més nivell o inclús amb equips masculins. Com ja he dit parlar per parlar sense coneixements!!!!!!!!!!!!!

Endavant Mar!!!

Coincidències de la vida, a través del Facebook vaig descobrir farà una mica més d'un any que tinc una cosina que li encanta el bàsquet i que hi juga. Enseguida vam començar a parlar i crec que ella és va sorprendre la de coses que jo podia saber del bàsquet femení de Badalona, e inclús coses de l'equip on ella jugava la temporada passada, a Minguella. Per suposat en quan vaig tenir ocasió la tenia que anar a veure, sense saber com ho faria, si era bona o dolenta, només sabia que jugava a tercera catalana, pero una persona com jo que no descansa de bàsquet femení no podia passar d'anar a veure jugar un familiar.

Quan vaig anar-hi, gairebé no ens coneixiem, haviem parlat alguns cops per internet i aquell seria el primer dia que l'anava a veure jugar. Increible!!! Segons ella, va jugar un mal partit, segons el meu punt de vista, vull jugadores com ella en els meus equips, jugadora amb caràcter, valenta, lluitadora i amb molts bons fonaments en tots els sentits. Només la vaig veure un cop i ja vaig tenir prou. La meva primera frase quan vam poder parlar va ser: Mar, jo et fitxaria per qualsevol equip femení que jo portés!!!! Ella exigent com és, potser no em creia, seguia pensant que no havia jugat bé, que encara ho podia fer millor i només amb aquesta actitud de millora i lluitadora em tenia convençut.

La vaig seguir veient alguns partits més, quan podia, i amb dies millors, dies pitjors, però ho seguia fent com el primer dia que la vaig veure!!!

Al final, tot aixó que jo veia d'ella i que potser ella no m'acabava de creure ha tingut el seu premi. Aquesta temporada, amb només 19 anyets ha passat de jugar de tercera a primera catalana. I com no, vaig estar al seu primer partit de debut amb el seu nou equip!!!!!

Simplement, la constància, les ganes de millorar, l'autocrítica i un munt de factors més fan que la gent acabi estant on s'ho mereix. Desde aquí, seguir-te animant a que ho segueixis fent així, que saps que en mi tens una ajuda per quan ho necessitis, e igual que jo la tinc en tú, i que ENDAVANT!!!

gent dels cursos

Una de les coses que em fa sentir més content és haver fet els cursos d'entrenador perquè m'han servit per algunes coses, una d'elles començar a saber coses sobre el món del bàsquet desde el punt de vista d'un entrenador i una altra cosa, conèixer a gent que li agrada el bàsquet com a mi i que han resultat ser bons amics.

Han estat diferents cursos i molta gent, d'alguns s'ha perdut el rastre, d'altres encara seguim en contacte. No començaré a posar noms perque segurament em deixaré un munt, però si que m'agradaria recordar a dues persones que són amb les que més sovint estem en contacte.

Un d'ells ens vam conèixer al curs d'iniciació, vam coincidir que sèiem al costat i que a l'hora de fer unes pràctiques estàvem al mateix grup. Qui m'anava a dir que aquell noi amb el cap tot rapat, baixet i amb una genollera acabaria sent un bon amic?? jajajajajaja. Si Òscar, parlo de tú. Després d'alló vides paraleles als cursos, vam fer primer i segon nivell i la majoria dels clínics, inclús vam arribar a jugar uns partits junts al mateix equip, increible!!! Encara tenim unes sortides pendents, no se m'oblida, però gràcies per tot senyor, un plaer tenir-te com amic, i que segueixis currant com ho fas al Bam. (per cert, quan cobres, tu?? :-p )

Després hi ha un altre noi que el vam conèixer a la residència Blume quan fèiem primer nivell, èrem dels primers en arribar i abans d'entrar ens esperàvem a les escales del pabelló parlant. Ara et toca a tú Xavi, vam anar també a clínics i a fer el segon nivell. Gràcies a tú em van obrir les portes per poder entrenar fora de Badalona, i tot que al final la cosa no va anar gaire bé, si estem on estem ara t'ho he d'agraïr a tú. Molta sort per Montornés, sé que ho estàs fent de conya, i montar un club nou no es gens fàcil, saps que us vaig seguint i la cosa crec que et va molt bé. A seguir currant, senyor!!!! Per cert, tot i que no estigui al teu club, gràcies sempre per recordar-te de mi i voler que estigui formant part del teu projecte!!!

Després hi ha molta més gent, molt bona gent, de la que també em recordo. Si comencés a escriure potser no acabaria de posar noms, però per tots aquells que llegeixin el meu blog i hagin estat amb mi molta sort tant en la vida com en aquest mon tan meravellós com és el bàsquet!!!!