Quan fa ja bastants anys feia d'entrenador de futbol i ho compaginava jugant a bàsquet no volia ni pensar en el fet de poder-me passar a entrenar també a bàsquetbol. Per mi estar al futbol em semblava el màxim i no em veia capaç d'entrenar a bàsquet (masses jugades, un camp molt petit, només 5 jugadors per equip, no sabia com colocaria a la gent...), creia que el futbol era el correcte. Què equivocat estava!!!! Com suposo, tot en aquesta vida qui no es decideix a canviar i arriscar no obté èxit i crec que vaig fer el correcte. Un cop al bàsquet, ostres, escoltava a companys meus de l'equip que parlaven que havien fet el curs de primer nivell i ho parlaven com una cosa molt difícil, però aixó si, els podia arribar a respectar perquè ells tenien títol d'entrenador i jo no, però ara, crec que a tota aquesta gent que la tenia com superior a mi, els he de tenir per abaix, ara sóc jo qui ha estudiat, qui ha fet els cursos. Any rere any anava fent-ho, ara el d'iniciació, ara el de primer nivell i les seves pràctiques i ja per mi seria massa poder fer el segon nivell, i bingo, ja el tinc!!!! Però el que ja no pensava ni per cap de les maneres era en fer el nacional, el curs màxim a nivell espanyol, i ostres, aquest any que ja podia, a por ello!!! Inscripció i a esperar que t'agafin, i estem agafats. Ara toca començar a preparar tot el temari, a fer la part no presencial per després dues setmanetes a Sant Sebastià a disfrutar i absorvir tots els coneixements que el meu cos admeti. Tot i que encara falten més de 3 mesos ens tenim que posar les piles i començar a estudiar, aixó ja són coses series i no podem deixar escapar l'oportunitat. Com diu un llibre que acabo de llegir, un entrenador sempre ha d'estar en continua formació, mai es sap prou, sempre has de voler saber més, més, i més!!! Només puc dir una cosa: som'hi!!!!!!!!!
