ànims pel sènior femení

Bé, intento anar escrivint almenys un cop per setmana però l'anterior no ho vaig fer, peró d'avui no passa. Avui m'agradaria parlar del sènior femení. Sempre ho dic, i ho diré, quan jugava a Badalona va haver-hi una temporada que el sènior femení del C.B. Pere de Tera, club en el que jugava, va disputar fases per pujar de tercera a segona catalana, el rival que els hi va tocar?? El C.B. Llinars. Cap a LLinars vam anar a animar al nostre femení, va ser el primer cop que vaig trepitjar el pabelló de Llinars, vam anar amb tambors i amb ganes de fer molt xivarri. El partit va acabar empatat i al dia següent a Badalona va guanyar el Llinars, tot i així els dos equips la temporada següent van pujar a segona. Les noies del club i els entrenadors sempre recordaven el bon ambient, i el bon rotllo que es va crear amb la gent de LLinars. A l'any següent, a segona catalana, no van coincidir al mateix grup, però sí que al LLinars li va tocar jugar al mateix pabelló, jugant contra la Ronda. Jo m'enrecordo haver vist un tros d'aquell partit, veure un sènior femení del LLinars jugant a segona catalana!!!

Actualment, per coincidències de la vida, em trobo que després d'unes temporades s'ha tornat a formar un sènior i sóc jo l'entrenador. He passat d'estar en el pabelló animant a l'equip contrari del Llinars a portar jo l'equip!!! Increible!!!

Després d'algunes temporades sense tenir un equip, aquest any s'ha tornat a fer, és complicat, tenim gent molt jove, però per algun costat s'havia de començar i el primer pas ja està fet, ara només cal treballar i que poquet a poquet tiri endavant. Desde aquí m'agradaria agrair a les noies el fet de formar part d'aquest projecte, que entre la gent que ens preocupem pel bàsquet femení tirarem aixó endavant. Sabem que els inicis són complicats i si a sobre, ens toca un grup de gent veterana, o molt veterana, encara ho tenim més complicat. Tot i aixó, animar a les noies, us he vist en un plaç de 3-4 dies de fer-ho increiblement bé en un partit a no tenir el dia en un altre. Però noies, si un dia les coses han sortit, aixó vol dir que es poden tornar a fer i no em penso rendir fins que ho torni a veure, i no només un altre dia, sino amb continuïtat. Ho vaig dir al meu primer escrit i ho torno a posar, crec que hi ha matèria prima per treballar, però també penso que aquesta matèria encara ha de deixar-se aconsellar i ser més manejable per poder arribar molt més amunt.

Així, em torno a repetir, ànims per tot l'equip (no començaré a posar noms, pero elles ja saben qui son) i entre tots ho aconseguirem.
Per cert, un secret que me l'he guardat per mi, que crec que és de les coses que encara no havia comentat: m'agradaria d'aquí un temps tornar a veure un sènior femeni del C.B. LLinars a segona catalana!!!!!!!

diferenciar el rol de jugador al d'entrenador

Avui m'agradaria parlar sobre el fet de la diferència de rols que ha de tenir una mateixa persona quan és jugador i quan és entrenador. Moltes vegades el fet de portar una cosa a l'altra banda pot portar molts problemes i considero que són dos àmbits diferents i que un no hauria de barrejar.

Com a jugador et deus a un equip, tens un entrenador el qual tens que obeïr, fer les coses que et digui que has de fer, i aquesta és la teva missió. Un entrenador quan agafa un equip ha de tenir unes idees sobre que fer amb l'equip que té i les ha de dur a terme. En el fons, si la cosa no va bé, a qui es carregaran serà a ell, i miraran de posar un altre. Per tant, els jugadors són només peces en mans de l'entrenador, que la única missió que tenen és fer complir les ordres de l'entrenador. Fins aquí tenim clar el rol a complir quan un és jugador, ara bé, moltes vegades aquest mateix jugador també pot portar altres equips, fer funcions d'entrenador i tenir les seves idees de com fer les coses. Aquí és on comencen els problemes, aquests es produeixen quan potser no s'està d'acord amb les ordres que et diu el teu entrenador, ja que potser tú a l'equip on entrenes ho faries d'altra manera.

Als meus inicis com a entrenador també jugava a bàsquet, potser, inclús habia arribat a considerar que l'entrenador que tenia no servia, per mi, podia ser dolent, ens intentava explicar que féssim coses que a mi m'havien ensenyat que no es devien fer així, però era l'entrenador i és qui manava. Podia fer dues coses, o fer el que ell em manava (tot i que considerés potser no la millor opció en aquell moment) o fer el que jo creia convenient, però, teniem un problema, això no era el que l'entrenador m'havia manat, per la qual cosa, senyor, a la banqueta!!!!! Em vaig poder adonar que no debia barrejar rols, que com a jugador em devia a l'entrenador que tenia i que havia de fer el que em digués, i que com a entrenador ja ensenyaria als meus jugadors de la forma que jo creia que era com es tenia que fer.

Desde que sóc entrenador, aquest fet amb jugadors també m'ha passat, parlo en general i no vull només centrar-me en l'actualitat. Comento la meva experiència i és aquesta. Crec que existeix gent que aixó no ho diferència, i creuen que només el que ell pensa està bé, pero se n'oblida del més important, quan ets a pista, quan ets jugador, no estàs allà per fer el que tu creguis, estàs allà per fer el que et diuen (tant et sembli bé o malament) i d'aixó no se n'adonen.

M'agradaria que amb aquest comentari fer pensar a la gent si és troba en aquesta situació (són jugadors i entrenadors) si intenten diferenciar o si, en el fons, fiquen la seva part entrenadora dins de la part jugadora, en contra dels comentaris que pugués fer l'entrenador.

en categories petites: formació o competició???

Suposo que aquesta pregunta pot ser un tema de debat per molta gent, i si que m'agradaria que la gent que llegís aixó comentés que els hi sembla. Personalment no tinc cap mena de dubte, en categories petites toca formació.

He viscut els dos àmbits i cada vegada he tingut clar que s'ha de formar i no competir. Durant els anys que vaig estar entrenant a futbol portant equips petits (benjamins, alevins) no tenia tants coneixements com puc tenir ara i clar, dir-me que he de portar un equip i tenir que enfrontar-me al Barça, l'Espanyol, etc. per mi era una cosa de molt orgull, i ho estic d'haver-ho fet, però crec que al club on hi era els importava més salvar una categoria (no baixar) i mirar de competir abans que formar, i estem parlant de nens d'11 o d'12 anys. Tenies aquests partits i no podies fer jugar a tots els nens ja que potser tenies algun d'un nivell una mica més inferior a la resta i si el posaves a jugar podies perdre el partit. Però a veure, com li pots dir a un nen, que potser l'única oportunitat que tindrà a la seva vida d'enfrontar-se a un equip com el Barça que no pots jugar perquè ets més fluixet i hem de guanyar el partit?? Quan ho vaig començar a veure d'aquesta manera els resultats suposo que no eren els esperats per part del club i van decidir substituir-me. Tot i que les maneres de fer-ho van ser de lo pitjor, encara els hi hauria d'estar agraïts per obrir-me els ulls i l'oportunitat de poder pasar-me al bàsquet.

Desde aleshores ho tinc claríssim, en categories petites formació!!!!! En el fons crec que molta gent no ho veu així, sobretot molts pares que veuen els partits del cap de setmana dels seus fills només amb l'objectiu que s'ha de guanyar i quedar campions.

Considero que el resultat ha de ser molt secundari, així com el nivell on estigui ubicat l'equip (nivell A, B, C). L'important és l'aprenentatge, la millora dels nens i no el fet d'anar a guanyar un partit de qualsevol manera. A les cadets del meu equip els hi dic que el resultat no m'importa, que podem guanyar un partit i no sortir content de com ho han fet, o perdre un partit i sortir content de com ho fan. Crec que intentar fer les coses de la millor manera possible pot portar com a premi guanyar un partit, però és aixó, un premi al haver intentar fer les coses bé i estar superior al rival, però també pots perdre un partit i fer-ho bé (potser l'altra equip encara ha estat millor). Segueixo dient, no ens hauria d'importar els resultats i si veure una millora en el joc del nostre equip. El jugar en un nivell o un altre tampoc és important, tant sols ens ha de servir també per millorar i buscar algun grup més homogeni on els nostres jugadors s'hagin d'esforçar per intentar superar-se, estar en un grup on guanyes tots els partits de molts punts crec que tampoc ajuda, i si buscar un nivell on provoqui un esforç al nostre equip.

Concluint, el guanyar un partit (inclús un campionat) ha de ser un premi fruit del treball ben fet, d'aconseguir fer millorar i que sobretot els teus jugadors aconsegueixin aprendre i com no pasar-s'ho bé. Però aixó si: FORMACIO!!!!