Ja hem tornat, s'ha deixat San Sebastià enrera i tornem a estar a casa, a Badalona. Pensava que no ho diria, pero quines ganes tenia de tornar. Un cop aquí, comences a rumiar i sembla que no hagués passat, com si no hagués marxat, pero i tant que he estat allà. Ara penso que tampoc ha semblat tant difícil, però se que no es veritat, un ha d'estar allà i passar per tot alló. Torno amb una experiència única, irrepetible e increible!!! Els primers dies van ser molt durs, costava asimilar el canvi i on estava, sort d'internet i el telèfon podia seguir en contacte amb la familia i ells no em deixaven d'animar. Gràcies com sempre per fer-me tirar endavant, per no deixar que baixés els braços i tingués els ànims i la força per aconseguir-ho.
En un dels dies més complicats vaig rebre dos misatges de dues persones, dos noies que m'han demostrat ser unes noies asombroses i que em van revitalitzar d'una manera increible. Gemma, Marina, moltes gràcies!!! Gràcies a les persones que estan quan els he necesitat, confiant en mi, inclús més que no pas jo. I també, vull fer una menció a una entrenadora que tot i que personalment gairebé no ens coneixem també ha estat animant i aconsellant durant la meva estància a Donosti, Carola, gràcies!!!!
Per acabar, coneixements de bàsquet per tot arreu, de tot tipus, però el més important?? la gent que he conegut allà, jugones del bàsquet d'arreu de l'estat espanyol amb el que hem viscut dues setmanes inolvidables. El Ces2010, increible!!!!!!
