Adeu al 2009!!!

Avui, últim dia de l'any 2009 toca fer memòria i recordar com ha anat tot aquest any. La veritat, crec que ha estat un any d'aprenentatge bastant bó. La experiència de poder estar aquest any (però la temporada ja passada) amb un senior masculí a primera catalana segur que no l'oblidaré, em va fer aprendre molt sobre el bàsquet masculí a nivell d'entrenador. Gràcies Marc per deixar-me compartir amb tú aquesta temporada, tot i que el final no va estar el que haguéssim volgut. Amb les sots-21 femenines la temporada com es preveia va ser complicada (he tingut algun any fàcil amb femenins?? diria que no!! ). Tot i així, crec que inclús va anar millor que el pronòstics més optimistes.

I la temporada qué hem començat, la 2009-2010?? Doncs... intentem seguir treballant, tenim feina per davant i fins ara, no em queixaré. Content amb les cadets, primer objectiu aconseguit, ara falta seguir pujant la montanya, sense presses, però sense aturar-se, que el camí és molt llarg!!!

I que puc dir del senior femení?? A pesar de tots els problemes, estudis, malalties, lesions, seguim tirant endavant, només ens ha faltat una mica de sort en partits puntuals i parlaríem d'estar optant a metes més altes, però aquesta temporada tocava "reflotar" el senior femení a LLinars, i en eso estamos!!!!

I com sempre, donar les gràcies, aquesta vegada primer a la meva familia per ajudar-me en els moments complicats, en animar-me perquè segueixi endavant a pesar dels problemes i quan he tingut problemes per desplaçar-me tant als entrenos com als partits. Moltes gràcies per ajudar-me (sort que us tinc!!!)

I també, donar les gràcies a la gent de LLinars (presi i companyia) per aguantar-me un any més amb tots ells i fer-me sentir com a casa!!! Moltes gràcies!!!!

Què li demano al 2010?? potser arribar al dia 31 del proper any i poder tornar a escriure explicant que tot segueix molt bé, i que seguim endavant!!!

Salut i força a tots per l'any 2010!!!!!!!!!

cadet!!!

Al finalitzar l'anterior temporada no tenia clar on començar aquesta, estava rumiant inclús canviar d'aires, però havia vist jugar un parell de cops un equip de LLinars i em va agradar la idea de poder entrenar. M'ho van oferir i així vaig decidir no acceptar altres ofertes que em poguessin fer. Aquest equip és el cadet femení!!!

No son d'un nivell important però no m'importava, tenien alguna cosa per la qual em vaig sentir amb ganes de poder-les agafar i entrenar-les. Després d'uns mesos amb elles crec que ja he descobert que era allò que em va atraure i senzillament, les ganes de millorar, aprendre, passar-s'ho bé jugant a bàsquet, i gairebé el més important: són un bloc!!

Venien de jugar en uns nivells molt baixos i aquest any ens vam proposar pujar aquest nivell, després de 2 temporades (en diferents categories) jugant en C2, aquest any les van posar a jugar la fase previa en nivell B. El tema és que no ha anat malament, finalment aquest any jugarem en B1, crec que un canvi bastant important, inclús ni nosaltres mateix ens ho pensàvem, ens conformaven amb un nivell intermig entre els dos, però si la situació s'ha donat així, benvinguda sigui!!

Aquest canvi no em suposa cap medalla per mi, si algú es mereix aixó son elles que en cada partit i entreno intenten demostrar que s'han guanyat el dret a jugar al nivell on són. Simplement intento dedicar-me a ensenyar i fer millorar a totes elles. Tot aixó no seria posible si elles no possesin de la seva part, i d'aixó no tinc cap queixa. Encara falta molt camí per davant, acaben de començar un trajecte molt llarg i dur, però amb la motxila plena de confiança que els hi farà pujar muntanyes. El nivell d'aquestes muntanyes?? No ho sabem!! Com diu un proverbi coreà:

- Por muy alta que esté la cumbre, siempre está por debajo del cielo, todo aquel que se la proponga podrá alcanzar, en cambio el que no lo intente dirá que la montaña está muy alta!!

Així que aprofito aquest escrit per animar-les i per dir que a seguir currant i trobaran la seva recompensa!!!