Una de les coses que em fa sentir més content és haver fet els cursos d'entrenador perquè m'han servit per algunes coses, una d'elles començar a saber coses sobre el món del bàsquet desde el punt de vista d'un entrenador i una altra cosa, conèixer a gent que li agrada el bàsquet com a mi i que han resultat ser bons amics.
Han estat diferents cursos i molta gent, d'alguns s'ha perdut el rastre, d'altres encara seguim en contacte. No començaré a posar noms perque segurament em deixaré un munt, però si que m'agradaria recordar a dues persones que són amb les que més sovint estem en contacte.
Un d'ells ens vam conèixer al curs d'iniciació, vam coincidir que sèiem al costat i que a l'hora de fer unes pràctiques estàvem al mateix grup. Qui m'anava a dir que aquell noi amb el cap tot rapat, baixet i amb una genollera acabaria sent un bon amic?? jajajajajaja. Si Òscar, parlo de tú. Després d'alló vides paraleles als cursos, vam fer primer i segon nivell i la majoria dels clínics, inclús vam arribar a jugar uns partits junts al mateix equip, increible!!! Encara tenim unes sortides pendents, no se m'oblida, però gràcies per tot senyor, un plaer tenir-te com amic, i que segueixis currant com ho fas al Bam. (per cert, quan cobres, tu?? :-p )
Després hi ha un altre noi que el vam conèixer a la residència Blume quan fèiem primer nivell, èrem dels primers en arribar i abans d'entrar ens esperàvem a les escales del pabelló parlant. Ara et toca a tú Xavi, vam anar també a clínics i a fer el segon nivell. Gràcies a tú em van obrir les portes per poder entrenar fora de Badalona, i tot que al final la cosa no va anar gaire bé, si estem on estem ara t'ho he d'agraïr a tú. Molta sort per Montornés, sé que ho estàs fent de conya, i montar un club nou no es gens fàcil, saps que us vaig seguint i la cosa crec que et va molt bé. A seguir currant, senyor!!!! Per cert, tot i que no estigui al teu club, gràcies sempre per recordar-te de mi i voler que estigui formant part del teu projecte!!!
Després hi ha molta més gent, molt bona gent, de la que també em recordo. Si comencés a escriure potser no acabaria de posar noms, però per tots aquells que llegeixin el meu blog i hagin estat amb mi molta sort tant en la vida com en aquest mon tan meravellós com és el bàsquet!!!!
Per descomptat, vaig sobradíssim de pasta.
ResponderEliminarNo sé què fer amb tanta... :P
Òscar
PD: El plaer és meu esclar...