4 nov 2009

gent dels cursos

Una de les coses que em fa sentir més content és haver fet els cursos d'entrenador perquè m'han servit per algunes coses, una d'elles començar a saber coses sobre el món del bàsquet desde el punt de vista d'un entrenador i una altra cosa, conèixer a gent que li agrada el bàsquet com a mi i que han resultat ser bons amics.
Han estat diferents cursos i molta gent, d'alguns s'ha perdut el rastre, d'altres encara seguim en contacte. No començaré a posar noms perque segurament em deixaré un munt, però si que m'agradaria recordar a dues persones que són amb les que més sovint estem en contacte.
Un d'ells ens vam conèixer al curs d'iniciació, vam coincidir que sèiem al costat i que a l'hora de fer unes pràctiques estàvem al mateix grup. Qui m'anava a dir que aquell noi amb el cap tot rapat, baixet i amb una genollera acabaria sent un bon amic?? jajajajajaja. Si Òscar, parlo de tú. Després d'alló vides paraleles als cursos, vam fer primer i segon nivell i la majoria dels clínics, inclús vam arribar a jugar uns partits junts al mateix equip, increible!!! Encara tenim unes sortides pendents, no se m'oblida, però gràcies per tot senyor, un plaer tenir-te com amic, i que segueixis currant com ho fas al Bam. (per cert, quan cobres, tu?? :-p )
Després hi ha un altre noi que el vam conèixer a la residència Blume quan fèiem primer nivell, èrem dels primers en arribar i abans d'entrar ens esperàvem a les escales del pabelló parlant. Ara et toca a tú Xavi, vam anar també a clínics i a fer el segon nivell. Gràcies a tú em van obrir les portes per poder entrenar fora de Badalona, i tot que al final la cosa no va anar gaire bé, si estem on estem ara t'ho he d'agraïr a tú. Molta sort per Montornés, sé que ho estàs fent de conya, i montar un club nou no es gens fàcil, saps que us vaig seguint i la cosa crec que et va molt bé. A seguir currant, senyor!!!! Per cert, tot i que no estigui al teu club, gràcies sempre per recordar-te de mi i voler que estigui formant part del teu projecte!!!
Després hi ha molta més gent, molt bona gent, de la que també em recordo. Si comencés a escriure potser no acabaria de posar noms, però per tots aquells que llegeixin el meu blog i hagin estat amb mi molta sort tant en la vida com en aquest mon tan meravellós com és el bàsquet!!!!

1 comentario:

  1. Per descomptat, vaig sobradíssim de pasta.

    No sé què fer amb tanta... :P

    Òscar
    PD: El plaer és meu esclar...

    ResponderEliminar