Diria que en tot l'àmbit esportiu, i sobretot en esports que arriba a moltísima gent, cas del futbol, el bàsquet, etc. la gent que veu aquest esport creu que ho sap tot sobre el mateix i pot opinar, pot comentar, pot donar la seva versió de com fer les coses, de que seria lo millor segons ell. Però en el fons, saben realment????
Em centraré en el bàsquet, com no, per dir que és molt fàcil opinar sobre un partit desde la grada d'un pabelló, veient un partit per la tele a casa, però sabeu el que és estar assegut en una banqueta i haver de dirigir, de portar un grup???
Desde la meva humil opinió, us aseguro que no és fàcil, bastant complicat diria jo. Crec que en el fons com tot, si un vol aconseguir alguna cosa en la vida ha d'estudiar, s'ha de preparar, empapar-se del tema i posar-li molta voluntat per mirar de fer les coses bé. És molt bonic treure't un títol, que et donin un diploma i tenir-lo penjat a l'habitació del teu despatx, o de la teva habitació, pero arriba un dia, te'l mires i dius: -aquest paper diu que sóc entrenador, pero ostres, la gent no sap si ets bon entrenador o no!!! A partir del moment que aconsegueixes aquell tros de paper ara et toca a tú demostrar-ho, i personalment us puc assegurar que inclús persones amb més titulació que jo no m'ho han demostrat.
Considero que estic aprenent i he de seguir fent-ho, que de moment no puc dir que sóc un bon entrenador perquè aixó un s'ho ha de guanyar, ha de fer mèrits i demostrar-ho i que estem en el camí d'almenys intentar fer-ho, però sempre intentant ser humil i no considerar-se millor que ningú altre, cadascú té un camí que seguir sense mirar als costats.
Concluiria responent a la pregunta del titol d'aquesta entrada, no crec que una persona amb titulació d'entrenador pugui ser un bon entrenador, molts factors depenen simplement per poder-se anomenar "entrenador", pel que qualsevol persona que vulgui ser entrenador hauria d'empapar-se de molt bàsquet, de preguntar molt, de tenir els ulls ben obert en tot, i de no tancar-se en banda pensant que ja ho saps tot, perquè mai saps prou!!!!!!
Tens molta raó en el que dius, ojala pares, jugadors, entrenadors ( públic en general ) tinguessin els peus al terra i acceptéssim el que som i el que sabem.
ResponderEliminarRosa
Estic ámb tu Pere. Jo com ha jugador que he sigut durant molts anys he viscut moments dins el grup que, en el seu moment van ser durs per critíques externes (directiva, aficionats, pares etc...)a l´equip, quan el problema era l´entrenador (amb títol)no sabia ni motivar, ni encomanar auquell "esperit" al grup. Per mi el millor entrenador que un jugador pot tenir és aquell que li dona confiança, motivació tant a nivell esportiu com a personal i això no s´apren en cap curs ni consta en cap diploma.
ResponderEliminarAprofito per felicitar-te per el teu blog, continua així.
Christian Moreno.