Conclusions d'avui

Tenia bastant clar que existeixen moltes diferències entre el bàsquet masculí i el femení, i partit a partit no faig més que corroborar que aixó es veritat. Avui amb el partit amistós disputat amb el meu equip ho he tornat a veure. Em quedo amb una frase que he escoltat que era: la gent no se n'adona que és més complicat pitar un partit de noies que un partit de nois.

Si per un àrbit ja li pot ser, si passa com ens passat avui que en un partit amistós on volíem tenir un àrbit que al final no s'ha presentat i ha de pitar qualsevol persona , doncs que la cosa pot degenerar. Un equip pot defensar fort, ser agressiu, però si aquestes coses no es paren a temps, aixó pot anar a més i acabar sent una batalla campal. Considero que s'ha de jugar a bàsquet, que es pot jugar fort, agressiu, que poden haver-hi cops degut a xocs, a no arribar a temps a diferents punts però no amb esgarrapades que t'ocupen tota la part abdominal o provocacions verbals, per exemple.

Crec que de cada partit s'ha d'apendre alguna cosa, que contra cada equip que jugues t'obliga a aprendre a utilitzar uns fonaments (hi hauran equips que et faran press individual a tota pista, que estaran 40 minuts en zona, que buscaran fer traps...), i el meu equip tot i que juguin com a seniors, encara estan en formació, i són coses per aprendre. Em sento content amb la matèria que tinc, que estan per pulir, és cert, però no em fa por, em motiva a seguir entrenant, així com espero que elles estiguin pel tema de venir als entrenos amb ganes de millorar.

Per acabar no tinc cap dubte, que a pesar de les diferències entre el bàsquet masculí i femení, sóc un total defensor del bàsquet femení, diferent als nois, però molt enriquidor e increible!!!