Suposo que aquesta pregunta pot ser un tema de debat per molta gent, i si que m'agradaria que la gent que llegís aixó comentés que els hi sembla. Personalment no tinc cap mena de dubte, en categories petites toca formació.
He viscut els dos àmbits i cada vegada he tingut clar que s'ha de formar i no competir. Durant els anys que vaig estar entrenant a futbol portant equips petits (benjamins, alevins) no tenia tants coneixements com puc tenir ara i clar, dir-me que he de portar un equip i tenir que enfrontar-me al Barça, l'Espanyol, etc. per mi era una cosa de molt orgull, i ho estic d'haver-ho fet, però crec que al club on hi era els importava més salvar una categoria (no baixar) i mirar de competir abans que formar, i estem parlant de nens d'11 o d'12 anys. Tenies aquests partits i no podies fer jugar a tots els nens ja que potser tenies algun d'un nivell una mica més inferior a la resta i si el posaves a jugar podies perdre el partit. Però a veure, com li pots dir a un nen, que potser l'única oportunitat que tindrà a la seva vida d'enfrontar-se a un equip com el Barça que no pots jugar perquè ets més fluixet i hem de guanyar el partit?? Quan ho vaig començar a veure d'aquesta manera els resultats suposo que no eren els esperats per part del club i van decidir substituir-me. Tot i que les maneres de fer-ho van ser de lo pitjor, encara els hi hauria d'estar agraïts per obrir-me els ulls i l'oportunitat de poder pasar-me al bàsquet.
Desde aleshores ho tinc claríssim, en categories petites formació!!!!! En el fons crec que molta gent no ho veu així, sobretot molts pares que veuen els partits del cap de setmana dels seus fills només amb l'objectiu que s'ha de guanyar i quedar campions.
Considero que el resultat ha de ser molt secundari, així com el nivell on estigui ubicat l'equip (nivell A, B, C). L'important és l'aprenentatge, la millora dels nens i no el fet d'anar a guanyar un partit de qualsevol manera. A les cadets del meu equip els hi dic que el resultat no m'importa, que podem guanyar un partit i no sortir content de com ho han fet, o perdre un partit i sortir content de com ho fan. Crec que intentar fer les coses de la millor manera possible pot portar com a premi guanyar un partit, però és aixó, un premi al haver intentar fer les coses bé i estar superior al rival, però també pots perdre un partit i fer-ho bé (potser l'altra equip encara ha estat millor). Segueixo dient, no ens hauria d'importar els resultats i si veure una millora en el joc del nostre equip. El jugar en un nivell o un altre tampoc és important, tant sols ens ha de servir també per millorar i buscar algun grup més homogeni on els nostres jugadors s'hagin d'esforçar per intentar superar-se, estar en un grup on guanyes tots els partits de molts punts crec que tampoc ajuda, i si buscar un nivell on provoqui un esforç al nostre equip.
Concluint, el guanyar un partit (inclús un campionat) ha de ser un premi fruit del treball ben fet, d'aconseguir fer millorar i que sobretot els teus jugadors aconsegueixin aprendre i com no pasar-s'ho bé. Però aixó si: FORMACIO!!!!
Formació clarissim !!!!
ResponderEliminarCrec que els nens s'ho han de passar bé i apendre, ja tindran temps quan siguin grans de guanyar!!!
No entenc, la veritat, perquè hi ha debat en aquest aspecte. Les tasques dels entrenadors (que són realment qui fixen els objectius de l'equip)a aquestes categories són ben clares, i perdoneu-me se m'en deixo alguna.
ResponderEliminarEn primer lloc, és ensenyar un esport col·lectiu amb l'únic objectiu que els nanos s'ho passin bé. Evidentment, però, hem de pensar en el desenvolupament (o aprenentatge) individual personal i el rol que realitza cada individu dins un equip, i per això no hi ha res millor que els entrenaments setmanals, en els que hem de permetre que els jugadors s'equivoquin, ja que és a través de l'error com s'aprèn més.
El problema vé quan hi ha entrenadors (o pares) que creuen que als partits, al contrari del que passa als entrenaments, no hi ha lloc per l'error. Mentida. El partit és, de fet, el moment en el qual un jugador aprèn més.
Per tant, dins un límit que ha d'establir l'entrenador, el partit no ha de deixar de ser un entrenament més, en el qual s'acumuli experiència per un futur en el que s'exigiran uns resultats mínims. És per tant també deure de l'entrenador ensenyar als jugadors que aprendran més en un partit ajustat o que hagin perdut que no pas en un partit guanyat de 50, en el que momentàniament tindran més il·lusió per haver-se emportat la victòria però que en un futur no els prepararà per situacions adverses.