Sóc un total admirador i defensor de l'esport femení, aixó crec que tothom ho sap, i aquest estiu m'està servint per corroborar aquest fet. Començant pel campionat d'europa guanyat per la selecció femenina de bàsquet, per totes les medalles aconseguides tant en campionats del mon com europeus en les categories inferiors. Aixó demostra el bon treball que és fa en aquest sentit, però no només parlaré del bàsquet, aquestes dues últimes setmanes s'han disputat els campionats del mon de natació en Barcelona i totes les medalles aconseguides per la delegació espanyola han estat de noies. La sincro, la natació i sobretot el primer lloc del waterpolo femení. Sembla que només li volem donar importància a l'esport masculí, serem campions del mon de futbol i hándbol, sotscampió del bàsquet, però i les noies?? Les noies també donen molta guerra, i en alguns dels esports, com en aquest cas, la natació, han estat elles quines han mantingut el nivell per la selecció espanyola.
Un altre tema a parlar referent aixó de les seleccions ve donat pel fet de qué molts d'aquests jugadors-jugadores són catalans. A la gent de fora de Catalunya em dona la sensació que mentres aconseguim títols sota la bandera d'Espanya tot va bé, però, quan aprofundim una mica més i resulta que després d'aixó s'asabenten que aquests jugadors són catalans, ja no els hi agrada tant. Un exemple sería el joc de tiqui-taca del Barça, els mateixos jugadors vestint la samarreta del Barça sembla que no estiguin tan ben mirats, ni el seu joc els hi agradi tant, però quan es posen la samarreta d'Espanya i s'aconsegueixen grans objectius amb la mateixa manera de jugar, llavors si que poden treure pit, i lloar els triomfs del "seu" equip.
Parlaré d'un tema actual d'aquests dies, en relació amb el waterpolo. Un equip femení on l''any passat als jocs olímpics van quedar medalla d'argent per darrera dels Estats Units, i on segurament la majoria de gent ni sabría els noms de les jugadores, ni en els equips on juguen. En el campionat celebrat aquests dies ens van fer vibrar com mai havia vist, almenys a nivell personal puc dir que vaig sentir-me molt content de com van competir i a sobre amb el premi de quedar en primer lloc. Aquest equip està format per la majoria de jugadores catalanes, segurament un punt que la majoria d'espanyols poc els importaría, la meva sensació es que aquest equip ha fet vibrar a qualsevol dels espanyols que es posés davant del televisor per veure cadascú dels seus partits. Aquestes noies van pujar al podi a recollir les seves medalles i a escoltar l'himne del país al que han representat, fins aquí cap problema, el problema ve després quan, com sempre, una sèrie "d'individus" han de buscar problemes i ficar-se amb les jugadores. Aquestes jugadores, la majoria catalanes, com ja havia mencionat, podran tenir els seus pensaments ideològics, però no ho han demostrat i s'han dedicat a defensar una bandera. Per què han d'haver-hi individus que després d'aixó es tenen que dedicar a insultar a la gent per tenir idees diferents???? Segurament aquesta mateixa gent que és dedica a molestar e insultar, instants abans eren els primers que saltaven i celebraven els gols de la mateixa jugadora a la que després via twitter insultaven.
Senyors, respectin les idees i creences de cadascú, de la gent de l'esport que es dedica a treballar, entrenar, i que no fa mal a ningú. #TotsSomRoserTarragó
No hay comentarios:
Publicar un comentario